GRÀCIES!

Ja su hem donat les gràcies a través de la web del Projecte 34, però què collons, us ho volem tornar a repetir en aquest blog!!! Moltíssimes gràcies a tots els que vau venir a l'estrena de l'espectacle divendres! Vau ser més de 300, i no només vinguts des de la zona de Tarragona, també vau venir cares amigues de Bacelona i de terres lleidatanes (no sabem si des de Girona, si algú va venir de per allà que aixequi la mà!).

Us podeu imaginar com va ser de gratificant per tots nosaltres veure un Metropol Tan ple de gent, i més saber, un cop acabat l'espectacle, que us va agradar tant el que vau veure (si a algú no li va agradar, que ens ho digui també, eh!?). És la millor manera de tancar aquests tres anys de feina.

A més, apart de tota la gent que vau venir a veure'ns (i la que, tot i voler venir, us va ser impossible), volem donar també les gràcies a tots aquells que ens ha acompanyat durant el proscés de creació del Projecte 34: des de l'Albert Dols Tuky, que per cert va venir especialment de Donosti a veure l'estrena (tot un honor!) fins als amics que s'han sumat a la banda per l'espectacle (en Bernat, en Marc, en Pep i la Gessamí). També a tota la gent del Laboratori Teatral Patates amb Suc implicada en la moguda (Víctor, Artur, Enric, Adriana...), al Jesus per les coreografies, al Kiko, la Mar, l'Ari, la Mariona, l'Helena, l'Eulàlia, la Jessica i la Laia per posar les seves veus al nostre servei, al Miquel i la Clara per ajudar al Jordi amb les magnífiques projeccions, al Marc per currar-se el disseny dels llibrets, al Miquel d'Altaveu per la professionalitat i el compromís dels que ha fet gala a càrreg de l'equip de so, a tota la gent del Metropol per ajudar-nos i aguantar-nos durant els dos dies que vam estar allà muntant i provant, a la gent de cultura i d'igualtat de l'Ajuntament per cedir-nos el Metropol i poder fer possible econòmicament que puguéssim estrenar, a la gent de la Fundació L'Heura per la feina real que fan per tota la gent que pateix moltes de les coses de què parlem en l'espectacle... i a tota la gent que ens oblidem i que d'alguna manera o altra ens ha ajudat a fer realitat una moguda que a principis de 2009 semblava poc més que impossible de dur a terme.

I ara que hem "parit" la criatura... l'hauríem de fer créixer una mica, no?

Una abraçada molt forta i GRÀCIES de nou!